SANTA MARIA DE L'ALBA, TÀRREGA

Cicle de Pintures Murals al Fresc


2005-2011. SANTA MARIA DE L’ALBA DE TÀRREGA, TESTIMONI DEL BARROC CLASSICISTA

Després de l’esfondrament del campanar sobre la nau de l’antiga església el 15 de febrer de 1672, el tracista carmelità Fra Josep de la Concepció, realitzà la traça del nou edifici que actualment coneixem amb el nom d’església parroquial de Santa Maria de l’Alba de Tàrrega. El temple presenta molts dels trets distintius de l’obra de Fra Josep: criteris d’austeritat i simplicitat, amb tendència a l’efecte monumental mitjançant la creació d’amplis espais interiors, un sistema de proporcions harmòniques, l’absència d’ornaments superflus, sòcols alts, grans pilastres, i l’ús de la cúpula com a element arquitectònic que culmina l’espai. La construcció del nou temple es va iniciar el mateix any 1672 i fou beneïda el mes de maig de 1696, tot i que les obres no es van donar per tancades definitivament fins el 1742.

 

El tracista Fra Josep de la Concepció: un geni del barroc català

Fra Josep de la Concepció, membre de la congregació dels carmelitans descalços, és considerat l’arquitecte d’estil barroc més conegut a Catalunya.Va confeccionar les traces per a edificis pertanyents al seu ordre religiós però també per a nombrosos edificis civils, retaules, i altres obres. En destaquen els convents de carmelitans descalços de Sant Josep i Santa Anna d’Énguera (València), de Nostra senyora de Gràcia a Barcelona, de Sant Jeroni de Vic, Nostra senyora del Miracle de Tortosa, de Santa Teresa de Balaguer, de Sant Hermenegildo a Madrid, o el de les carmelites descalces de Reus. També les esglésies parroquials de Sant Feliu de Torelló i Santa Maria de l’Alba de Tàrrega. Capelles per a la catedral de Tarragona i Barcelona; el projecte per a la façana de la catedral de Girona, i edificis civils com el Palau del Virrei de Barcelona, l’Ajuntament i el Palau Episcopal de Vic o l’Hospital de Reus.

 

Els murals: Resurrectio, 2005. Nativitas, 2007. Liber Genesis, 2009, Finalització de la bóveda 2011.

A principis de l’any 2004 vaig començar a madurar la idea de realitzar uns murals al fresc l’església parroquial de Santa Maria de l’Alba de Tàrrega. Desitjava realitzar una nova aportació artística a aquest edifici barroc on també hi pintà frescos el meu pare, Jaume Minguell i Miret.

Les seves equilibrades proporcions, la grandiositat dels seus murs, fan que sigui un espai arquitectònic amb un ampli ventall de possibilitats per a intervenir-hi artísticament.

Amb els cicles de frescos a Santa Maria de l’Alba he volgut crear un projecte de grans dimensions que ocupi els murs i voltes del creuer i les voltes de la nau central, posar en joc la tradició d’aquesta tècnica mil.lenària, revisada en un context contemporani, per a integrar-la en una arquitectura barroca.

Aquest projecte és complex, llarg i costós, i cal afrontar-lo en diferents etapes.

RESURRECTIO. 2004-2005

Entre els anys 2004 i 2005 s’endegà el procés de realització dels primers murals al fresc d’aquest gran projecte ubicats en el mur esquerre del creuer i la seva volta que dóna entrada a la capella de les Santes Espines, interpretant la Resurrecció.

TÈCNICA: Pintura al fresc sobre el mur
PERÍODE: 2004 - 2005
EDIFICI: Església Parroquial de Santa Maria de l'Alba
POBLACIÓ/COMARCA: Tàrrega (L’Urgell)
DIMENSIONS: 180 m2 | Alçada màxima 20,7 m | Ø Volta 10,5 m

La realització de les pintures

Un cop condicionats els murs on s’haurà d’intervenir, es planifica el muntatge de bastides i la resta d’infrastructura que a l’artista li caldrà menester: electricitat, aigua, eines,etc. Per a Resurrectio fou necessària una bastida de divuit metres, corresponent a cinc pisos d’alçada, per nou metres d’ample, més de dues tones de morter de calç, pigments i quatre mesos de feina in situ per a vestir els 180 m2 de mur i voltes, amb una alçada total de 20,7 metres per  9,5 metres d’amplada.

Josep Minguell va signar Resurrectio el 20 d’octubre de 2005 i la seva benedicció solemne va tenir lloc el dia 3 de desembre del mateix any, en una cerimònia presidida per Mn. Josep Traserra, Bisbe de Solsona.

El mur vertical tracta el tema de la Resurrecció, construint l’escena a partir de la força simbòlica dels elements que la formen i representant el moment de la descoberta del sepulcre buit.

La llum del sepulcre buit transcendeix cap a un paisatge de primavera, moment del reneixement de la natura.

La gran llosa del sepulcre tombada a terra i el sudari són senyals de la Resurrecció.

Els guàrdies de l’entrada del sepulcre, com a espectadors desconcertats, són figures que han estat constantment representades en la tradició pictòrica . Al peu del mur, una olivera fa al.lusió a l’hort de Getsemaní i a la Pau.

El mur es complementa en la seva part superior amb una volta on s’interpreten dos figures bíbliques associades a la mort i la resurrecció: Jonàs i el monstre marí , els cavalls de foc d’Elíes.

Jonàs, un dels dotze profetes menors de l’Antic Testament, tot desobeint el Senyor, és tirat al mar i engolit per un monstre marí durant tres dies i tres nits es considera com una premonició dels tres dies que Jesús restà mort al sepulcre.

Pel que fa a Elies, profeta del Mont Carmel, endut cap al cel en un carro de foc, es considera com una prefiguració de la vinguda definitiva del Senyor.
 

NATIVITAS. 2006-2007
El segon mural a l’església parroquial de Santa Maria de l’Alba de Tàrrega tracta el tema Nativitas.

La seva ubicació és el mur i volta frontal de Resurrectio, és a dir, a la banda dreta del creuer i a l’esquerra de l’altar major.

TÈCNICA: Pintura al fresc sobre el mur
PERÍODE: 2006 - 2007
EDIFICI: Església Parroquial de Santa Maria de l'Alba
POBLACIÓ/COMARCA: Tàrrega (L’Urgell)
DIMENSIONS: 180m2 | Alçada màxima 20,7 m | Ø Volta 10,5 m

Pel que fa al programa iconogràfic, el conjunt Nativitas segueix una simetria compositiva en relació a Resurrectio.

En els extrems de la volta que cobreix l’escena central, unes referències al profeta Isaíes amb les brases que purifiquen els seus llavis i també a Sant Joan Baptista, que clama en el desert. A la part central de la volta, l’estel i l’àngel anunciador.

El mur frontal té com a teló de fons un gran paisatge d’hivern de l’Urgell amb turons, camins, arbres i animals, tot plegat amenaçat per la intervenció de l’home.

El naixement l’ubico en una cabana integrada en aquest paisatge, amb les figures que apareixen en la tradició iconogràfica, però defugint de la representació de l’adoració per cercar una escena més íntima i pròxima: la mare i el fill embolcallat amb un drap blanc, ( element simètric al sudari de la Resurrecció). El pare, abatut, sosté la vara florida en al.lusió a l’arbre de Jesé.

Com a representació de l’Epifania, manifestació als homes del Déu encarnat, una al.lusió als mags de l’Orient i a les ofrenes d’or (reialesa), encens (divinitat), i mirra (mort com a redempció).
 

LES VOLTES DE LA NAU CENTRAL. 2009-2011

Els 400 m2 de frescos de la bóveda de la nau central, es realitzaràn en dos fases: la primera es va culminar l’any 2009 i tracta el Llibre del Gènesis, la segona a 2011 i interpreta els patriarques, l’Èxode i l’arbre de Jessé.

TÈCNICA: Pintura al fresc sobre el mur
PERÍODE: 2009-2011
EDIFICI: Església Parroquial de Santa Maria de l'Alba
POBLACIÓ/COMARCA: Tàrrega (L’Urgell)
DIMENSIONS: 400 m2