ANY: 1999

TÈCNICA: pintura al fresc sobre el mur

SUPERFÍCIE: 180 m2

EDIFICI: vestíbul del Teatre Ateneu de Tàrrega

LLOC/COMARCA: Tàrrega (Urgell)

 

El tema és el TEATRE. Al sostre insisteix en un argument que ha defensat anteriorment: l’arrelament de les arts, la memòria que la tradició i la història connecta amb el present i amb la creativitat, il·lustrat amb unes escales que relacionen el conscient amb l’inconscient i l’interior amb l’exterior.

Dos parets laterals, davant per davant, i amb una formalitat similar ofereixen un diàleg de pintura al fresc entre l’espectador i l’escena. El mur dedicat al públic és una continuada representació d’ulls, de mirades amatents, que substitueixen la presència física de figures. Els ulls simbolitzen l’espectador, amb una harmonia rítmica acompanyada de seients perfilats a través de la seva silueta, que compensen al seva sinuositat. Al seu davant, l’escena, una gran obertura de llum on conflueixen dos passions, la de l’artista, representat com un mirall de la realitat o il·luminació interior, i la de la creació, que apareix transfigurada en un núvol evolutiu que condensa les diverses fesomies de les arts.

El primer mur és el més visible quan s’accedeix al vestíbul, i l’espectador el troba al seu davant. Minguell ha representat les muses, totes elles simbolitzades com a petjades blanques, novament sense presència figurativa, esdevenint més etèries i mitològiques. La paret oposada, limitada en la seva superfície per l’estructura del cancell, representa la ciutat de Tàrrega i el concepte de teatre al carrer, en què cada plaça o espai públic acull una escenografia o un seient amatent de representació.